Roda Fetillera
Associació Artística i Cultural
La Roda Fetillera no és més que una altra manera d’anomenar una trobada de bruixes, un aquelarre. Reunions secretes en què la finalitat era dur a terme un ritual, aplegar-se i compartir la llibertat clandestina. Nosaltres pretenem mantenir aquest esperit col·lectiu, de creació, de llibertat. I és per això que tenim la voluntat de fer de la cultura i, molt especialment, del teatre, un punt de trobada i d’interacció de les arts. Aquest encontre ha de servir per convertir el públic en un agent actiu, que s’implica en l’obra. I així, l’obra esdevé una eina per a desenvolupar noves reflexions, accions i creacions. En definitiva, dur l’art més enllà de les sales d’exhibició per a transformar-les en motor de canvi de la realitat social. Tot això recuperant les arrels, la màgia dels rituals dels avantpassats, d’aquelles bruixes que van traçar un camí. Retrobant l’essència de la nostra identitat, el fet de ser dones, joves i creadores.
Cristina Canudas, Maria Capell i Sílvia Pérez són tres joves artistes amb ganes de dedicar la seva energia i imaginació a crear espais de reflexió i de comunicació a través de l’art.
"Amb el teatre, he trobat la meva forma de comunicar, d'expressar, de cridar... D'altres potser la trobaran en la política, en l'esport, en l'educació; però jo em quedo amb aquesta branca de l'art on la imaginació i la vivència són necessàries per aconseguir una esquizofrènia col·lectiva que de ben segur ens modifica, ens provoca i no ens deixa indiferents."
Cristina Canudas (veure CV)
"Em meravellen les paraules per la seva singularitat, per la seva forma i essència, pel que ens diuen de la cultura on són utilitzades. Per contrast, em fascina la universalitat i visceralitat dels gestos, dels somriures o les llàgrimes, com a forma instintiva d’expressió i comunicació. I ho entenc tot plegat com una eina per a la transformació personal i social, des d’on tot és possible."
Maria Capell (veure CV)
"El moviment constant dins un cos neutre amb una ment lliure, plena de necessitat de cridar allò que la fa viure. És això el que m'enamora de la dansa, és el poder dir sense la necessitat de paraules, el fet de saber que amb un moviment puc expressar i tu em pots entendre".
Sílvia Pérez (veure CV)
Roda Fetillera | Disseny i programació: Edgar Riu